Portfoli
És als murs on em sento més còmode treballant. Fins on arriba la meva memòria, sempre m’ha agradat pintar parets. Durant l’adolescència, sota el sobrenom de “Mus”, vaig descobrir que el grafitti era la principal motivació de la meva existència. Un somni que arribava per quedar-se.
Amb el temps, vaig entendre que la pintura mural tenia un valor més enllà de l’ego de posar el teu nom arreu. I ara, des de fa un temps, molt a poc a poc, he anat complint aquell somni que vaig definint mentre el compleixo, sobre la marxa, convertint-lo en la meva professió vocacional.
La serigrafia, a diferència del muralisme, no va néixer dins meu com una vocació ni com un sentiment profund. L’interès va sorgir d’una necessitat pràctica. En ple confinament per la covid i estant a l’atur, vaig decidir treure la pols a les eines de serigrafia del meu germà (tot rau en ell). Amb els seus consells i molta, molta paciència, he anat descobrint en aquesta tècnica tradicional una eina per professionalitzar-me i, sobretot, per poder viure del que m’agrada.
Perquè tinc la mania de menjar cada dia i, si ho penses bé: en un any, quants murals pots arribar a comprar-te? I quantes samarretes?
Com que sembla que això dels gargots agrada, i molta gent diu que no se’m dona del tot malament, sovint també em presto a fer altres feinetes que em demanen (sempre evitant caure en l’intrusisme laboral, eh), principalment relacionades amb el disseny gràfic.
Tot i que no soc pròpiament dit dissenyador de formació, m’arribo a defensar prou bé en la creació de cartells per a esdeveniments, concerts, festes populars o projectes culturals. Sempre intento que hi hagi un estil propi i reconeixible en tot el que faig –també en aquest tipus d’encàrrecs–, en què el repte és trobar l’equilibri entre les necessitats del projecte i la meva manera de veure el món.
